L'esport és política?

Article publicat a l'Accent 207 sota el títol "Reflexions sobre política i esports des de Nova Zelanda"

És una pregunta freqüent, que qui més qui menys ha formulat o discutit en un tertúlia de sobretaula o abans d'un Barça-Madrid. La resposta a la pregunta -crec- és força evident. Si tot i això ens quedés algun bri de dubte només cal dirigir la mirada als malaurats triomfs de “la roja”. L'esport aixeca passions i aquesta rauxa desfermada no ha estat mai deslligada de la història. Que avui en dia alguns esdeveniments esportius generin alguns dels darrers actes de sentiment de pertinença a un col·lectiu en una societat cada cop més individualitzada no és mera coincidència. I aquesta força i influència és aprofitada per part del capital i els estats per fer caixa o enfortir les seves institucions i valors. Tot i la evidència encara hi ha qui gosa posar en dubte la relació i s'apunta a aquesta moda postmoderna de voler-ho despolititzar tot. Sort en tenim de la polsosa i tossuda realitat material i històrica que ens assorteix amb una número incomptables d'exemples al respecte. En aquestes línies podríem citar la biografia del boxejador Muhammad Alí, els duels entre les seleccions de la URRS i els Estats Units d'Amèrica durant la guerra freda, els jocs olímpics del 1936 a Berlín i la seva rèplica antifeixista, l'Olimpíada Popular de Barcelona, que no és va arribar a celebrar mai. Avui però i tot aprofitant l'avinentesa que el proper setembre és jugarà la fase final de la copa del món de rugbi a Nova Zelanda agafarem un exemple que té com escenari aquest llunyà país i com a protagonista aquest noble esport.

A Nova Zelanda el rugbi és d'una importància cabdal. Aixeca veritables passions i la seva selecció nacional de rugbi, els All Blacks, són un referent nacional inqüestionable i potser el símbol més internacional d'un país petit, isolat i allunyat dels grans centres de poder d'aquest món. La importància d'els All Blacks, més enllà dels seus nombrosos èxits esportius també recau en el fet que és una de les poques institucions neozelandesa on hi hagut una veritable integració de la comunitat maori(indígena) i paheka (d'origen europeu). Aquest equip des de poc després de la seva creació a principis dels segle XX ha mantingut una rivalitat històrica amb la selecció sud-africana els Springboks. Els enfrontaments entre les seleccions d'aquestes dues antigues colònies britàniques han protagonitzat alguns dels episodis més memorables en la història d'aquest esport. Un dels més coneguts és el que explica el llibre Playing the enemy del periodista sud-africà John Carlin i la seva versió cinematogràfica Invictus, que es fa ressò del triomf sobre els All blacks a la final de la copa del món de 1995, que es jugà a sud-africa poc després de les primeres eleccions post-apartheid de la història d'aquell estat. Fins aleshores l'equip de rugbi sud-africà era un dels principals símbols de la divisió racial del règim racista de Sud-Africa. La selecció de rugbi encarnava la segregació racial com cap d'altra doncs des dels seus inicis, abans de les lleis de l'apartheid, havia estat formada íntegrament per jugadors blancs i els seus colors i emblemes eren símbols de la població d'origen europeu de Sud-africa. Aquesta selecció també era una de les poques que va aconseguir evitar durant anys el boicot internacional generalitzat que van patir les seleccions sud-africanes des de mitjans de la dècada dels seixanta.

El “tour” de 1981

El 1981 la selecció de rugbi sud-africana va anar a Nova Zelanda a fer una gira enfrontant-se als equips locals i als All blacks. Aquestes gires s'havien anat succeint al llarg de la història dels dos equips, però la de 1981 va ser diferent. Al context de boicot internacional esportiu s'hi va sumar la controvèrsia que va provocar el racisme explícit dels jugadors i mitjans de comunicació sud-africans contra els jugadors Maoris dels All blacks. Durant vàries dècades les seleccions neozelandeses que havien participat en gires a Sud-Africa ho havien fet amb equips sense jugadors maoris com a conseqüència de les lleis de l'apartheid. Aquest fet havia provocat una gran oposició contra la federació de rugbi neozelandesa fins al punt que anys abans el govern havia arribat a vetar qualsevol gira dels Sprinboks a Nova Zelanda. El 1981, però, quan la pressió sobre el règim de l'apartheid arribava al seu zenit el nou govern neozelandès va permetre la realització de la gira de l'equip sud-africà. De seguida es van aixecar veus en contra i es va preparar un boicot. Encara que l'oposició era majoritària en un país a on la popularitat del rugbi era (i continua sent) extrema i aquest esport forma part de la seva identitat nacional la idea del boicot aixecava recels. Hi havia molta gent que estava en contra de que és vetés un partit de rugbi legal per motius polítics. No politics in sport era el seu lema. A l'altra banda hi havia milers de manifestants antiracistes capitanejats pels partits d'esquerres i la població maori. Aquest esdeveniment esportiu va provocar una divisió mai vista al país i desencadenà centenars de manifestacions i protestes seguides per més de 150.000 manifestants. Dos partits de la gira es van haver de suspendre i van haver greus enfrontaments entre manifestants i la policia que van acabar amb centenars de detinguts. Els enfrontaments també van enfrontar els fans del rugbi i els manifestants antiracistes. Aquest episodi per a molts va ser la protesta social més importants de la segona meitat del segle XX a Nova Zelanda. Arran d'aquest esdeveniment esportiu es va desencadenar una confrontació política i generacional de primer ordre. Durant aquells dies es van intentar dirimir les diferències entre els nous i els vells valors que van superar el mer debat antiapartheid. La població de Nova Zelanda es va dividir entre partidaris de seguir formant part de l'imperi britànic i els favorables a d'independència, els contraris a reconèixer els drets de la població maori i els partidaris a un major reconeixement cultural d'aquesta nació, els favorables i contraris alguns valors de la societat patriarcal, etc. Hi ha qui qualifica aquests esdeveniments com el fet històric més important de les últimes dècades a Nova Zelanda, allò que va fer perdre la innocència a aquest jove país i va provocar el reforçament d'un imaginari nacional propi deslligat de l'imperi britànic. En l'aspecte esportiu, i polític, aquests fets van ajudar a l'exclusió de la selecció de sud-Àfrica de les copes del món de 1987 i 1991.

Un fet esportiu, la gira de 1981, va sacsejar la història i la política d'un país sencer, i una política menyspreable com la de l'apartheid va comportar conseqüències en el terreny esportiu per al règim sud-africà. Probablement l'esport no sempre toqui l'espectre de la política tan de prop com en aquest cas, però com qualsevol aspecte de les nostres vides està influenciat per la política i en alguns moments concrets irrompen de bracet a l'escenari de la història.